Nous mètodes per a la recuperació i conservació dels conjunts amb pintures rupestres. El barranc de Font Vilella (Tivissa) : la cova del Ramat, la cova del Pi i la cova del Cingle / Josep Castells Camp, Eudald Guillamet Anton
Castells i Camp, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 67-86 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article vol donar a conèixer les darreres actua cions de conservació al conjunt de pintures rupestres de Font Vilella; concretament, la intervenció directa de reintegració al panell original de la cova del Cingle de diversos fragments despresos de pintura ja fa anys. Actuació que s'ha realitzat amb èxit i que és única i pionera a Espanya. Els conjunts de pintures rupestres del barranc de Font Vilella, la cova del Ramat, la cova del Pi i la cova del Cingle, formen part dels primers conjunts d'art rupestre coneguts i documentats a les comarques tarragonines. Des de principis de la dècada de 1980, les diverses administracions, l'Ajuntament de Tivissa i la Generalitat de Catalunya, han pres consciència de la rellevància patrimonial d'aquests conjunts de pintures rupestres i han gestionat actuacions per preservar-los, atesa la fragilitat i la rellevància cultural d'aquest patrimoni.

Els Dolmens de l'Empordà i del Rosselló : una visió de conjunt / E. Carreras, B. Bofarull, P. Gay i J. Tarrús



En: 156365 Patrimoni i història local : jornades d'homenatge a Lluís Esteva i Cruañas. Sant Feliu de Guíxols : Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Servei de Publicacions i d'Arxiu, DL 1996. p. 19-24 : il., map

Bibliografia.

Noves aportacions a l'estudi dels gravats rupestres de l'Alt Urgell / Jordi Casamajor
Casamajor Esteban, Jordi


En: Interpontes : annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, núm. 7 (2022) , p. 37-72

El propòsit d'aquest article és contribuir a l'estudi, recerca i difusió dels gravats rupestres de la comarca de l'Alt Urgell. En aquest treball s'aporten les darreres troballes efectuades a la comarca. Aquest, ha estat motivat per l'interès per l'art rupestre, la seva conservació i divulgació. Els gravats que s'hi estudien són el resultat de la recerca sistemàtica en el territori i prospecció metòdica. Al primer número d'Interpontes editat l'any 2010, ja vaig publicar un article extens amb les primeres troballes efectuades a la comarca. Actualment, he trobat escaient donar a conèixer i compartir els nous gravats que he anat localitzant i que crec necessari documentar i difondre en una publicació de divulgació històrica. Els gravats que es presenten em semblen del tot inèdits i no n'he trobat cap esment ni referència bibliogràfica.

L'Art megalític de les Gavarres / Xavier Niell Ciurana, text i fotografia
Niell Ciurana, Xavier


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 44 (tardor-hivern 2023), p. 98-99 : il. (Patrimoni. Arqueologia) 

La Serra de Godall (Serra de la Pietat) d'Ulldecona, Montsià : noves descobertes / 1Margarida Genera i Monells, Francesc Lavega Serra, Maria Garcia Barberà
Genera i Monells, Margarida


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 38 (2020) , p. 21-49 : il.
Bibliografia.

Presentem un conjunt de vestigis localitzats darrerament a la Serra de Godall que amplien la informació sobre l'activitat humana en aquests entorns. D'una banda, mostrem una sèrie de gravats i pintures que, per llur tècnica i tipologia, atribuïm a diferents fases. Per altra, recollim diversos registres documentals en els mateixos abrics prehistòrics i voltants, que interpretem com una evidència de les estratègies per a optimitzar els beneficis d'una bona gestió hídrica. Són petites canalitzacions i receptacles, coneguts amb el nom de: cocó, cossi, povet... resultants dels arranjaments antròpics del substrat natural. S'aporten també altres elements d'indústria lítica, que podrien contextualitzar aquestes troballes, permetent-nos esbossar un nou escenari de l'antic poblament, on les diferents cavitats -a més de ser espais amb funcions de culte i religiositat- haurien tingut altres usos com llocs d'estada molt més perllongada en el temps.

Arte rupestre protohistórico en la cuenca media del Ebro : un simbolo gráfico de las élites emergentes de la Edad del Hierro / José Ignacio Royo Guillén
Royo Guillén, José Ignacio


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 33 (2015) , p. 97-1280 : il.
Bibliografia.

Contribució al coneixement de la Balma dels Punts (l'Albi, les Garrigues, Lleida) : "Ruptura o continuïtat" entre les tradicions rupestres postpaleolítiques de la mediterrània peninsular / Ramón Viñas i Vallverdú
Viñas i Vallverdú, Ramón


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 25 (2006) , p. 9-19
Bibliografia.

El Abrigo V de la Serra de la Pietat (Ulldecona, Tarragona) / Ramón Viñas i Vallverdú
Viñas i Vallverdú, Ramón


En: Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, Núm. 4 (1977) , p. 281-286

Els Dòlmens de Fitor. Ruta BTT : [treball de recerca] / Carles Alabert i Aldana
Alabert Aldana, Carles


[Palafrugell] : [s.n.], 2015
62 p. : il. col. ; 30 cm + 1 disc sonor (CD)
Premi escolar Mestre Josep Sagrera i Coromines. Edició XXX (2014-2015). Text imprès per ordinador. Dades en format PDF.

L'Art rupestre prehistòric a la Noguera : la cova dels Vilars (Os de Balaguer) / Jezabel Pizarro Barberà i María Martínez Hernández
Pizarro Barberà, Jezabel


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 71-82 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia.

El conjunt pictòric d'art rupestre prehistòric de la Cova dels Vilars, a Os de Balaguer, és un testimoni suggeridor de les primeres comunitats camperoles que van establir-se fa milers d'anys a la comarca de la Noguera. La composició de figures configura escenes de la seva vida de difícil interpretació. L'atribució cronològica ha generat una certa discussió, que és deguda al fet que en el conjunt artístic s'hi identifiquen dos estils d'art diferenciats: l'art d'estil llevantí i l'art esquemàtic.

Les Pintures rupestres del territori de Tivissa, un itinerari per la prehistòria catalana / Rosa M. Fernández
Fernández i Sansa, Rosa M.


En: Onades : revista d'opinió i d'entrevistes de les comarques de Tarragona. Any 1, núm. 4 (nov. 1988), p. 17-19

Pintures i gravats rupestres / P. Bosch Gimpera, Josep Colomines Roca
Bosch i Gimpera, Pere


Barcelona : [s.n.], 1931
Separata del V.II de l'anuari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Pintures i gravats rupestres : exploració de la Serra de Tivissa



En: Anuari : Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Vol. VII (1921-1926) , p. 3-19 : il.
Inclou les coves següents: Cova de Cabra Freixet (Perelló), Cova de l'Escoda, Cova del Recó d'en Perdigó, Coves del ramat, Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova de les Calobres (Perelló).

Representaciones de serpientes en poblados "ibéricos" del Bajo Priorato (Provincia de Tarragona) / Salvador Vilaseca
Vilaseca i Anguera, Salvador


Madrid : Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria, 1948
[12] p. : il.; 24 cm
Separata de: Homenaje a Julio Martínez Santa-Olalla : vol. III : actas y memorias de la Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria ; vol. 23, quaderns 1-4, 1948, p. 196-205.

El Pla de protecció de l'art rupestre català començarà a aplicar-se a Ulldecona i a Tivissa



En: Ebre : setmanari independent de les Terres de l'Ebre. Tortosa, Núm. 1050 (22 gener 1999), p. 13

Mirant cap al campament : la primera representació d'un campament de caçadors-recol·lectors paleolítics / Marcos García-Diez
García Díez, Marcos


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 7-22 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els motius figuratius (especialment les representacions d'animals) i els signes són els temes dominants en l'art del Paleolític Superior. Aquestes representacions han estat vinculades tradicionalment amb les concepcions màgiques o religioses d'aquestes societats de caçadors-recol·lectors. En canvi, els paisatges i les realitats materials de la vida quotidiana van ser poc representats, particularment les estructures que defineixen el paisatge humà (cabanes i campaments). En aquest treball presentem una placa d'esquist amb gravats trobada al jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà), amb una cronologia al voltant dels 13.500 anys abans del present. Aquesta placa mostra set motius semicirculars que poden interpretar-se com la representació de cabanes de forma dòmica. L'anàlisi dels motius individuals i la composició, així com la seva contextualització etnogràfica i arqueològica, suggereixen que aquest gravat és la representació naturalista d'un campament de caçadors-recol·lectors. Tenint en compte les implicacions socials que tenen els campaments en la forma de vida de les societats paleolítiques, aquest gravat es pot considerar como la primera imatge d'un grup humà que tenim al registre arqueològic.

Megalithism in Catalonia : a brief overview / Josep Tarrús i Galter
Tarrús i Galter, Josep


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 9-20
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

The study of megalithism in Catalonia, especially southern Catalonia (south of the Pyrenees), has changed considerably in the past four decades (1980-2020) thanks to several extraordinarily important excavations. They include the dolmen in Els Reguers de Seró (Artesa de Segre) and the menhir in El Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès), both of which yielded heretofore unseen engravings, and most importantly the long-term campaigns focused on specific regions, such as the Alt Empordà, Tavertet (Osona) and, more re-cently, Maresme-Baix Vallès. Also worth noting is the work done on the western dolmen region, such as in Odèn (Solsonès), and the new excavations and studies on underground Neolithic cists from the Solsonian (Solsonès), which have now been included in megali-thism in Catalonia, a much more complex, long and varied period than we imagined back in the 1970s. Indeed, the timeline of Catalan megalithism currently stretches from the early middle Neolithic (4500 BC) to the onset of the Bronze Age (1800 BC), that is, more than 2500 years through Neolithic, Chalcolithic and Bronze-Age cultural groups which shared the custom of burying their dead in more or less monumental stone graves, their hallmark. Alongside the graves, these recent decades have also finally revealed some of the settlements where their builders lived, such as the one in Ca n'Isach (Palau-saverdera, Alt Empordà); new menhirs and sites or cromlechs consisting in menhirs or built around menhirs near the habitat areas have been discovered; and new megalithic statuary, such as the one from Ca l'Estrada (Canovelles, Granollers). These are similar to the megalithic world in southeast France, while also enriching the known megalithic art records here in Catalonia, which until now were primarily centred around schematic anthropo-morphic and geometric engravings in some megalithic graves in the Alt Empordà/Roussillon/Conflent.

El Megalitisme a Catalunya : una breu síntesi / Josep Tarrús i Galter
Tarrús i Galter, Josep


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 123-132
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

L'estudi del megalitisme de Catalunya, i en especial del de la Catalunya Sud, ha experimentat grans canvis en les darreres quatre dècades (1980-2020), gràcies a algunes excavacions puntuals de gran repercussió, com la del dolmen dels Reguers de Seró (Artesa de Segre) o la del menhir del Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès), tots dos amb gravats inèdits, i també, sobretot, gràcies a les campanyes de llarga durada centrades en territoris concrets com l'Alt Empordà, la zona de Tavertet (Osona) o, més recentment, el Maresme - Baix Vallès. Sense oblidar la gran tasca feta a la zona dolmènica occidental, com a Odèn (Solsonès), ni tampoc les noves excavacions i estudis sobre les cistes neolítiques soterrades del Solsonià (Solsonès), que ara veiem integrades en el megalitisme de Catalunya, un període molt més complex, llarg i variat del que imaginàvem fins als anys setanta del segle xx. En efecte, actualment, la cronologia del megalitisme català s'estén des del Neolític mitjà inicial (4500 aC) fins als inicis de l'edat del bronze (1800 aC), més de 2.500 anys a través de grups culturals neolítics, calcolítics i de l'edat del bronze, units pel costum d'enterrar els morts en tombes pètries més o menys monumentals, que són el seu tret distintiu. I, al costat de les sepultures, aquestes darreres dècades ens han permès conèixer, finalment, alguns dels poblats on vivien els seus constructors, com el de Ca n'Isac (Palau-saverdera, Alt Empordà); s'han descobert nous menhirs i també recintes o cromlecs fets de menhirs o al voltant de menhirs a prop de les zones d'hàbitat; i ha aparegut una nova estatuària megalítica, com la de Ca l'Estrada (Canovelles, Granollers, Vallès Oriental), que ens apropa al món megalític del sud-est francès i alhora enriqueix els registres coneguts en relació amb l'art megalític de les nostres terres, molt centrat fins ara en els gravats esquemàtics antropomorfs i geomètrics d'alguns sepulcres megalítics de l'Alt Empordà, el Rosselló i el Conflent.

Rock art of the Mediterranean basin on the Iberian Peninsula. From El Cogul to Kyoto / Gemma Hernández, Mauro S. Hernández
Hernández i Herrero, Gemma


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 6 (2013) , p. 11-31
Notes i referències. Inclou nota biogràfica dels autors.

Roca dels Moros in El Cogul is the first set of prehistoric paintings documented in Catalonia, and since its discovery in 1908 it has been a referent in prehistoric art on the Iberian Peninsula. Its existence garnered international attention on par with the bison of Altamira. The history of Roca dels Moros in El Cogul is the history of prehistoric rock art on the eastern side of the Iberian Peninsula. Based on this site, this article is a synthesis of the results of a study on the post-Palaeolithic rock art of the Mediterranean basin on the Iberian Peninsula for over 100 years, along with a discussion of the public administrations efforts to further the conservation and protection of this kind of archaeological site. These efforts have earned the rock art of the Mediterranean basin on the Iberian Peninsula a place on UNESCOs list of World Heritage Sites.

Art rupestre a l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Del Cogul a Kyoto / Gemma Hernández, Mauro S. Hernández
Hernández i Herrero, Gemma


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 6 (2013) , p. 129-146
Notes i referències. Inclou nota biogràfica dels autors.

La Roca dels Moros del Cogul és el primer conjunt de pintures prehistòriques documentat a Catalunya i va ser des del moment del seu descobriment, l'any 1908, un referent de l'art prehistòric peninsular; la seva existència adquirí un ressò internacional equiparable a l'assolit pels bisons d'Altamira. La història de la Roca dels Moros del Cogul és la història de l'art rupestre prehistòric del vessant orien-tal de la península Ibèrica.A partir d'aquest conjunt, es fa una síntesi dels resultats de la investigació sobre l'art rupestre postpaleolític a l'arc mediterrani de la península Ibèrica durant més de cent anys, sense oblidar els esforços realitzats des de les administracions per avançar en la conservació i protecció d'aquest tipus de jaciments arqueològics, cosa que va fer possible la inclusió de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la pe-nínsula Ibèrica a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.